Arxius de la categoria: Scarborough

Benvolguts,

Em consta que bona part dels estudiants, per acomiadar als participants de 3 setmanes, van decidir banyar-se a la platja d’Scarborough cap a les 9 del vespre. Sorprenentment i afortunada, ningú ha acabat malalt. Dissabte la majoria de nosaltres ens vam desplaçar a l’estació de tren ben d’horeta al matí per acomiadar els que marxaven. Va ser un moment emotiu (i ple de badalls). Després d’allò, alguns alumnes van esperar en la intempèrie fins que algun bar obrís i els oferís un English breakfast. Aquella mateixa tarda, sense gaire idea de què fer, vam decidir acostar-nos a un centre recreatiu exterior on vam fer una guerrra de làsers. Diumenge bona part de nosaltres vam viatjar a Leeds per acabar de gastar els diners que ens quedaven (sí, també vam visitar un museu, el Leeds Royal Armouries). S’ha de destacar que a Leeds vam gaudir d’un dels dies més assolellats de l’estada. Aquesta darrera setmana, ja en considerable menor nombre, seguim classes i activitats com habitualment, però sabent que seran les últimes.

Perdoneu la manca de publicacions en els darrers dies. Hem estat ben distrets últimament…

A finals de la setmana passada, vam visitar el Sea Life Center d’Scarborough on vam poder veure diversos peixos, pingüins i foques. Dijous al vespre, vam anar a un karaoke. Allò sí que era bon gust i varietat musical, no el que sovint es troba a Espanya!

Aquest plujós cap de setmana la majoria de nosaltres hem estat a dues de les ciutats més importants del nord d’Anglaterra: Liverpool i Manchester. Ara entenem per què els britànics són tan consumistes: com que plou tant, s’aixopluguen als nombrosos centres comercials que hi ha a les grans ciutats. A banda d’això, les dues ciutats són ben interessants, plenes de referències culturals, mediàtiques, esportives (Beatles, China Town, Manchester United, etc.). Sens dubte, destinacions imprescindible per persones de gustos diversos.

Ja portem prop d’una setmana a Scarborough. Ahir, després de les classes vam poder escollir entre esports i la Naval Warfare, un espectacle que reproduïa la naturalesa de les batalles navals britàniques. Al vespre, els monitors vam veure com quasibé tots els alumnes seguien explorant els racons de la ciutat.

L’activitat d’avui ha consistit en un refrescant creuer d’aproximadament una hora per la costa d’Scarborough. Crec que només els monitors hem acabat marejats… Aquest vespre hem celebrat l’aniversari d’un dels alumnes jugant unes partides de bitlles en un dels múltiples salons recreatius del passeig marítim.

Classes i famílies van de meravella. Comença a trencar-se el gel amb estudiants d’altres països. Sembla que es presenta un cap de setmana mogut…

Sembla mentida però ja fa un mes que ens vam conèixer, pares i joves, a l’aeroport del Prat de Barcelona. Sembla mentida però, sí, ja fa 28 dies que ens aixequem cada matí per anar al número 20 d’Avenue Road, on hi ha l’escola que ens ha acollit tot aquest temps. Avui ens hem d’acomiadar de les hosts famílies i dels amics d’altres nacionalitats perquè demà ens espera un llarg dia de viatge per tornar a casa. Sembla mentida, però tal i com diuen, tot lo bo s’acaba. I per increïble que ens sembli, demà no caminarem fins a l’escola, ni ens queixarem de la quantitat de mantega que posen els anglesos dins als entrepans, ni veurem ploure i fer sol al cap de cinc minuts a la platja d’Scarborough. I la veritat és que ens fa una mica de pena. L’aventura s’acaba, i ens queden les últimes hores de família, amics, maletes i accent nord-britànic. Però les sabrem aprofitar molt i molt bé tal i com hem fet fins ara!

Ja és tot un clàssic passar la tarda del dimarts a l’sports centre i aprofitar el vespre per conèixer nous companys a la discoteca Vivaz. Així que fa tres dies ho vam fer exactament així. Com a bon dimecres, vam tornar a anar d’excursió, aquesta vegada a Durham i Gateshead –gairebé a la frontera escocesa- on vam visitar la catedral per dins i per fora, el centre històric i vam passar una bona estona en un museu d’art contemporani que ens va agradar més del que esperàvem. Les classes de dijous van anar seguides de més esport i un sopar de grup al nostre restaurant italià preferit per acabar d’arrodonir la setmana. I avui els nostres estudiants ja s’han emportat el certificat de l’escola que simbolitza aquest mes d’esforç. I aviat començaran a preparar les maletes. Esperem no haver de pagar per quilos de més, perquè les compres han estat molt generoses!

A nivell pràctic, us informo que agafarem un tren a les 7 del matí que ens portarà directe d’Scarborough a l’aerport de Manchester. Hores després agafarem un vol fins a Zurich, on farem una altra connexió per arribar fins a Barcelona. Tenim previst arribar a les 19.05 a l’aeroport del Prat.

I a poques hores de retrobar-nos tots plegats, només em queda felicitar a tots els participants d’aquest viatge per haver-me fet la feina tant fàcil. Crec que tant l’Olga com jo signaríem per tornar a tenir un grup com aquest si mai tornem a fer de monitores. Ha estat tot un plaer! Us trobaré a faltar!

Laura

Existeixen molts tipus d’abraçades. N’hi ha de càlides, de formals, de benvinguda i fins i tot de consol. Però les que hem experimentat en els últims dies a Scarborough són d’un altre tipus. Molt sinceres. Són abraçades de comiat, i és que gairebé la meitat del nostre grup va agafar un avió dissabte al matí per tornar cap a casa. I ja no sóm 26 i 2 monitores, ara som 16 estudiants i jo, i cada vegada que comptem que no ens falti ningú tenim la sensació que ens falta alguna cosa. Que de cop i volta, som mes petits. Ens hem convertit en un grupet! Però seguim sent un grupet molt ben avingut, un petit grup d’afortunats que tenim l’oportunitat de viure una setmana més d’aquest viatge i ajornar les abraçades per d’aquí a uns quants dies!

Els estudiants d’arreu del món segueixen arribant a la nostra escola cada cap de setmana, i alguns dels nostres joves ja tenen nous companys a la família. I mentre uns arriben i els altres se’n van, nosaltres vam aprofitar el cap de setmana per visitar la costa oest d’Anglaterra. Aquest dissabte vam agafar un tren d’alta velocitat desprès d’acomiadar els companys i en tres hores ens vam plantar a Liverpool. Vam fer un viatge amb bus per veure el més important de la ciutat i un cop vam haver dinat ens vam quedar al centre, que estava pleníssim de gent, i on més d’un es va emportar una samarreta futbolística de record. Les hores de tren van propiciar mil i una converses, entre els nois i noies, i també amb els passatgers anglesos més simpàtics. l al vespre ja tornàvem a ser a Scarborough. El diumenge va ser més tranquilet per poder descansar, per fi! Family day, i una partida a la bolera tots junts desprès de sopar. Ja som gairebé una família!

I de nou encetem setmana. Ens queden els últims 5 dies d’aventura. Estem trobant molt a faltar la resta del grup, però fem nous amics com sempre. Avui desprès de classe ens hem remullat a la piscina coberta d’Scarborough mentre altres han aprofitat per practicar l’anglès al cine de l’escola o al minigolf amb la resta d’estudiants estrangers!

Aviat més,

Una abraçada molt tendra per tots els que ja sou a casa!

Laura