Goodbye Rugby!
El passat 13 de Juliol vaig deixar-ho tot a Catalunya per anar-me’n cap Anglaterra amb 19 nois i noies que ni tan sols coneixia. I ho vaig fer bàsicament per una raó: m’encanta fer de monitor. Aquest 13 de Juliol jo marxava amb el màxim objectiu que els nens s’ho passessin d’allò millor, aprenguessin el màxim anglès possible, fessin amistats d’arreu del món, apilessin un munt de records inoblidables i tornessin amb la sensació que aquesta ha set una de les millors aventures de la seva vida, que sens dubte repetirien. Perquè aquesta és la màxima satisfacció a que un monitor aspira, i per a mi personalment aquest és el màxim preu que sempre desitjo aconseguir. I realment crec que ho puc fer, crec que aquest any puc tornar a dir que aquests objectius s’han aconseguit, i bàsicament es deu a ells i elles, als 19, per l’alegria i les ganes amb que han afrontat aquesta aventura.
Nois i noies, els 19, tots: m’heu fet gaudir d’unes tres setmanes fantàstiques, he après molt, m’ho he passat d’allò millor i, tot i el que arriba a esgotar, m’heu deixat molt clar que l’any vinent vull tornar a fer-ho. Perquè és per nois i noies com vosaltres, pel resultat que finalment s’aconsegueix, que jo m’ho passo tant bé. Així que ara, dos dies després d’haver tornat i amb el cap reposat i l’experiència més o menys assimilada, us torno a donar les gràcies, amb tota sinceritat, per l’estiu que m’heu fet viure. Espero que en vulgueu viure molts més com aquest; jo sens dubte sí, gràcies, una vegada més, a tots vosaltres!
Cheers,
David Palau






















































































































































































































































































































































































































































































