Arxius de la categoria: Tonbridge School

Això s’acaba!

Desprès de dos dies bastant relaxats “on campus” ahir vam tornar a tenir excursió a Londres. Hi am anar amb el tren que ja estem acostumats a agafar. Nosaltres vam anar al Natural History Museum, desprès de passar pel sempre caòtic metro londinenc. Allí varem tenir temps de ben poca cosa; ja que quan hi portàvem uns 20 minuts l’alarma d’incendis va sonar i van haver d’evacuar l’edifici. No ens va quedar clar si era una falsa alarma o no, però tot indica que sí. El fet de no veure ni una mica de fum combinat amb la passió dels anglesos pels simulacres així ens ho fa creure.

Desprès d’aquesta visita fugaç al museu, on molts vam tenir temps de veure només l’exposició permanent dels dinosaures, varem anar a la meca de les compres: Harrods.

Vam conèixer les interioritats d’aquest enorme edifici, passejant entre luxes, menjar amb molt bona pinta i marques molt conegudes –així com d’altres que no tan, precisament perquè són encara més cares que les conegudes -. Alguns agosarats van comprar algun record pels familiars i els altres ens vam conformar en admirar Harrods per dins. Tornant de nou en metro, no vam tenir cap problema. Charing Cross ens esperava de nou per donar l’últim adéu a Londres, ara si que no hi tornarem. Crec que tots ells han marxat amb un molt bon record de la ciutat.Aquest matí els tenim fent l’examen del Trinity! De fet, ara mateix els primers deuen estar acabant. Durant l’esmorzar, alguns estaven més nerviosos que d’altres per lluir-se davant els examinadors externs que han vingut expressament des de Londres. També hi ha qui té el cap més posat en la discoteca de comiat d’aquesta nit, és qüestió de preferències…

Ahir diumenge varem tenir un dia de pel·lícula, d’aquells plens de coses que quan arribes a casa no tens energies ni per acabar-les d’explicar; un dia ple de principi a final.

Era el dia que cada grup tenia la llibertat de muntar-se el seu diumenge com volia; nosaltres varem decidir tornar a Londres. Amb només dues setmanes aquí teníem la sensació que no havíem vist prou d’aquesta gran ciutat que tenim a menys de tres quarts d’hora. Ens varem llevar ben d’hora (mitja hora més d’hora que la resta dels alumnes del campus, cosa que no va semblar importar-nos massa) per agafar el tren. Vam parar a la parada de Waterloo, que alguns els hi sonava més a nom de cançó que d’estació, per anar a la London Eye, o el que és el mateix, a la nòria més gran d’Europa.

Des d’allà d’alt, i sense ni un núvol al cel, ens vam poder fer una bona idea de la immensitat que representa la ciutat de Londres i de la quantitat interminable d’atraccions turístiques que té: des de Saint Pauls Catherdal al Big Ben, passant per Buckingham Palace o Wembley.

El trajecte va durar poc més de 30 minuts (i no cal dir que anàvem a molt més d’una foto per minut!). Just d’espès vam agafar un creuer pel Tàmesi, que ens va portar, sota l’escalfor del sol londinenc, a navegar des de les cases del Parlament al Tower Bridge en un viatge d’anada i tornada. Un guia que s’intentava fer el graciós ens explicava totes les curiositats del que estàvem veient. Realment des d’aquets riu es pot explicar gran part de la història no només d’aquest país, sinó d’Europa sencera.

Un cop acabat el “creuer” va ser moment de reposar forces al McDonald’s per una bona caminada: creuar el riu per veure el Big Ben des d’aprop, caminar el Whitehall fins a Trafalgar Square, sense descuidar-nos de veure de reüll el número 10 de Downing Street, on viu el primer ministre. Des de Trafalgar varem entrar al Saint James Park per anar a veure el Buckinham Palace. Diuen que si la bandera anglesa oneja és que dins s’hi troba la reina, i així ens la varem trobar. Havíem d’anar a fer el te amb ella a les 5 però anàvem una mica justos de temps i la urgència del shopping valia més que una audiència amb sa majestat. El tour organitzat va acabar al costat de l’Hotel Ritz, un cop travessat el Green Park. Allà els nanus van tenir 4 hores de temps lliure, gastades majoritàriament al voltant de Picadilly Circus (Oxford i Regent Street). No cal dir que la majoria van tornar carregats de bosses i interessants històries per explicar.

Aleshores només quedava ja tornar cap al tren i al campus de nou, on ens esperava l’activitat de nit: una gincama de jocs per tots els gustos. No va haver temps per res més, i alguns van anar a dormir més d’hora que mai. Calia agafar forces per començar amb bon peu la setmana!

Tonbridge 23/7

El divendres passat el sol va decidir instal·lar-se a Tonbridge i sembla que l’hem tractat força bé, perquè s’hi ha quedat! Així que les activitats programades per aquests darreres dies han estat un èxit i, de pas, les fotos han sortit totes amb una il·luminació perfecte.

Divendres vam fer classes i activitats per la tarda, un dia típic al campus. Les activitats de les tardes són molt completes i fer-les en aquestes instal·lacions tan imponents sempre fa que millorem la pràctica dels diferents esports i activitats, gairebé sense voler-ho. Mentre les noies tiraven més pel volley, el bàdminton, el tennis o la dansa, els nois capitanejaven el futbol, el bàsquet, la natació i l’escalada. Va ser un dia complet per agafar forces pel cap de setmana.

El dia 23, dissabte, tocava excursió de dia complert. De bon matí vam agafar els busos per anar fins a Oxford. El trajecte era llarg, així que els que no van dormir van aprofitar per acabar-se de posar al dia de les últimes xafarderies que passen al campus o escoltar i compartir música. A Oxford no vam poder visitar el famós Trinity College, on s’hi van filmar escenes de la pel·lícula Harry Potter, perquè resulta que just aquell dia s’hi celebrava el casament d’ algú força important i les instal·lacions estaven tancades. A canvi, vam visitar el Saint Catherine’s College.

Un cop acabada la visita i les tasques que els professors d’anglès els hi havien demanat completar durant la sortida, varem tornar a tenir temps lliure per a veure més colleges impressionants des de fora o simplement abocar-nos al sempre plaent esport de la compra del souvenir. Com que el temps ens va respectar, va ser una visita força profitosa. Ara, molts d’ells ja saben on volen anar a estudiar la carrera!

L’endemà diumenge va tocar Londres…..

Ens acostem al final de la primera setmana i ja estem totalment acostumats al ritme de Tonbridge; classes pel mati i activitats per l tarda. Ahir però, l’activitat va ser ben especial.

Just desprès de dinar vam anar caminant fins a l’estació de tren de Tonbridge, situada al final del llarg carrer principal, aquell on varem arrassar la botiga de tot a un pound, per anar fins a Charing Cross en uns 45 minuts. El temps no acompanyava però almenys no plovia. Ahir tocava visitar la National Portrait Gallery (al just darrere de Trafalgar Square). A les classes d’anglès del matí els hi havia donat unes tasques a fer dins del museu, i això és el que els va tenir entretinguts. Havien de buscar quatre retrats famosos i fer-ne una descripció exhaustiva. Avui ho han corregit a classe.

Desprès del museu (i de descobrir que a la recepció tenien wi-fi gratuït, un bé preuat per tot aquells que desitgen entrar a les xarxes socials a cada minut), vam caminar fins al Covent Garden. Allí ens varem dividir i gaudir del temps lliure promès. Per a molts era la primera vegada que s’enfrontaven a la ciutat de Londres; i se’n varen sortir prou bé!

Els voltants del Covent Garden estan plens de vida i sempre hi ha llocs on quedar encantat. No obstant, el temps lliure de molts de nosaltres va tenir un final comú: la nova Apple Store de Londres. Allí varem passar els últims minuts de la nostre sortida d’ahir. Els nois només compren allò necessari i les noies ja compren per elles i per ells, tot és “moníssim” i l’emoció els fa dir que també està “molt bé de preu”.

En tornar al campus van poder sopar (la majoria havien comprat coses durant l’excursió) i anar a dormir per les classes.

Aquest mati, amb un cel igual de gris que el d’ahir, han tornat a les classes. La preparació pel Trinity segueix, un examen que consta de 12 nivells i que només és oral, en el que els nanus hauràn de preparar un topic / tema del que parlar durant una estona davant l’examinador/a, aquests dies estan escollint tots el tema, que sigui del seu interès i que s’hi pugin lluir explicant-lo. Més informació, aquí: http://www.trinitycollege.co.uk/site/?id=1803

Aquest vespre no dinarem al gran saló on ho fem normalment, sinó que anirem fins als jardins de l’escola, on farem una barbacoa a l’estil anglès, demà us explicarem en què consisteix això…

Una abraçada a tots i a totes!

Bon dia a tothom,

L’engranatge de Tonbridge ja s’ha posat en funcionament i ara que ja hem viscut algunes -bones- experiencies es quan les podem comencar a explicar. Perdoneu per les faltes d’ortografia degut als teclats anglesos.

Vam arribar dissabte a Heathrow amb una mica de retard i despres d’esperar a que altres companys internacionals arribessin, varem fer cami cap a Tonbridge tots junts. Sota una fina pluja vam arribar al campus a l’hora de sopar britanica. Nois i noies dormim en dues residencies diferents -i forca separades- i quasibe tots dormim en habitacions individuals.  Amb un temps record ens varem fer els exams de nivell per comencar avui dilluns les classes, que estaran molt focalitzades en l’expressio oral. El primer dia no va donar per mes i el cansament ens va portar a adormir-nos rapid

Ahir vam fer la nostra primera excursio, a Brighton. El seu Pavilion -antiga residencia reial del segle XIX- i el Pier, carregat de botigues i atraccions per grans i petits en son els principals atractius. El temps lliure es va omplir amb la primera dosi de shopping i alguns van aprofitar per menjar en algun restaurant que no servis menjar angles. El dia va anar molt be tot i la tromba d’aigua que ens va acomiadar. En arribar a Tonbridge les clarianes tornaven a apreixer per donar el tret de sortida a la Welcome Disco, moment que molts varen aprofitar per fer creixer el seu cercre d’amistats (sempre practicant l’angles).

Avui es dilluns i comenca la setmana de veritat, la de la feina dura i la de les llibretes plenes d’apunts. Dimecres per la tarda anirem a Londres, pero encara queda motl per afagar el tren cap a la capital britanica.

Us deixem tres fotografies d’aquestes primeres hores a Anglaterra, on el cel sempre es blanc i la terra verda.